Puigmal al Cavall Bernat

Aprofitant les altes temperatures que està fent, decidim anar a fer la Puigmal, al Cavall.
És una d'aquelles vies que mai trobava el moment per anar-hi, massa curta, molt Ae, canal herbosa fins l'R0,…

La veritat és que m’ha sorprès gratament. Via de caire clàssic on trobarem diedres, xemeneies, plaques, algún desplomet, i l’ambient del cavall… que ens farà gaudir d’un bon dia d’escalada.

Per arribar a la R0 hem de fer uns 60m de canal herbosa. Sense grans complicacions.

                                                                  L1

L1 -V (30m): És un diedre típic de la nord. Roca discreta però bastant sanejat pel pas de les cordades.

                                    
                                                                  L2

L2- 6a+ (20m). Curta tirada també en diedre però l’inici un pèl desplomat, on les peces no queden del tot bé en els “picaderos” i canvi de diedre a l’alçada de la R2.

                                                             L3

L3 – V (35m). Llarg pràcticament equipat on ens haurem de fregar per dins una xemeneia.

L4 – 6c/+ (30m). Aquí comença el bacallà. Xemeneia desplomada amb roca cutre a l’inici fins xapar un pont de roca, després un diedre/fisura també amb roca dubtosa, parabolt i desplomet final on t’has de col·locar bé. Si no es va en lliure, el Camelot del 4 pot ser molt útil!!! Jo vaig arribar a la R amb el C4 al arnés… Si veus que pots posar-lo no ho dubtis! Més amunt no el posaràs!!!

                                                              L5

L5 – Ae o 7b+ (30m). Llarg full equip on l’únic que posarem seran cintes express. Si vas en artifo té alguna sortideta en lliure sense grans complicacions. Si es fa en lliure, hi ha un tram inicial fins a sota un bombo que es deixa fer bé. És en aquest desplom on trobem les majors dificultats, 4 o 5 passos bastant durs, on el buit t’estira el cul! I després un tram més fàcil (6c?) fins la reunió. Aquesta info no és fiable, ja que vaig fer algun repòs…

L6 – Ae o 6c (50m). Per mi, el millor llarg de la via (tot i que pel meu gust hi sobren la meitat de parabolts per ser una tirada 5 estrelles) Curta travessia per anar a buscat el marcat esperó que no deixarem fins el cim. Escalada tècnica sobre roca excel·lent i ambient a tope!!!

                                                                Cim

Cor Salvatge i Cau dels Sioux a Montrrebei

Divendres a les 22:10 de la nit, sortíem de St. Cugat direcció Montrebei. Objectiu Cor Salvatge, una via mantinguda, amb caràcter i sense expansions, o com diu la ressenya llarga, dura i en lliure...
A les 8:45 començàvem a escalar. Verem empalmar L1 i L2, L4 i L5, també és factible empalmar L11 i L12, però vaig preferir no enllaçar-los per poder descansar i afrontar el 7b més descansat.
Tot i no tenir expansions, en general es deixa equipar bastant bé. Això sí a les tirades llargues administreu bé el material...
El L10 per mi és el mes apretat, ja que a la resta de llargs els graus estan bé, diguem-ho així...
Vaig tenir la sort de poder fer-la gairebé tota de primer menys L3, L6 i L13, ja que en Marc va perdre un gat a la R6... Els dos varem posar el punt vermell a la via, això sí el Marc va encadenar-la amb un gat i una bamba!!!

El diumenge a les 7 del matí va sonar el despertador i els dos vàrem fer el mateix, mitja volta...
Ens vam llevar amb la calma i vàrem triar una via més tranqui, ja que les forces i l'estat d'anim no eren els mateixos que el dia anterior. Així que ens vam decantar per fer el Cau dels Sioux. Una via bastant equipada per ser on és, però te llargs molt bons on també pots apretar...

Ha estat un cap de setmana rodo on he pogut fer una de les millors vies que he fet a Montrebei.